A un amic...

Va ensumar el perfum de la fatalitat
i les garres de la foscor ens van engolir
i ara, amic, ens preguntem fins a quin punt
som responsables del destí que ens ha tocat,
i si aquest ens concedirà la gràcia de tornar-nos a reunir,
I de ser així; com ho farà?
Saps que t'aprecio molt, company.
Probablement més del que t'imagines.
Probablement més del que m'imagino.
Sort, company, en aquesta travessia anomenada: VIDA.